We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

N​ú​vol

by Núvol

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

1.
Aquí us deixem la lletra: Quants cops el temps sembla penjat, Quants cops no em deixa respirar, Quan ho tinc tot lligat, res va com ho havia planejat. Quants cops pensant quedo aturat, Quants cops dient-me que si no fos, Que tot pot ser millor ha escapat una altra oportunitat. Tants cops dubtant de quin camí, Cap norma tinc per decidir, Tants, cops la sort m’està tocant, No tants com l’he sabut tastar, Aprenent a espifiar... Quants cops tornant a començar, Quants cops he tingut que oblidar, Forçant la voluntat, però mai prou vençut ni atrapat. Quants cops buscant l’amor veraç, Quants cops de morros contra un glaç, Tants cops abandonat, menys un formen part del passat. Tants cops dubtant de quin camí, Cap norma tinc per decidir, Tants, cops la sort m’està tocant, No tants com l’he sabut tastar, Aprenent a espifiar...
2.
Lluny de tot 05:06
Tantes pors, ara s’amunteguen en el meu calaix, em sento cansat. Il•lusions, que ara s’esvaeixen van desdibuixant, el que era tan clar. D’aquí he de marxar, el temps s’està esgotant, els dies van esborrant tota esperança de llum; Allà no puc tornar, ni puc ni sé on anar, un pou sense sortida en el que m’he d’ofegar, On no tinc... res per triar. D’un trist passat, d’un cruel present, i sense futur, tant lluny de tot, tan espantat, m’han atrapat. Esperaré, com tantes vegades l’oportunitat, per començar. Somiaré, que demà canvia que ho puc intentar, que puc continuar. No importa on treballar, no importa quan cobrar, ni si l’esforç explota tot el que puc donar. No he parat de pagar, primer per arribar, i ara per buscar, ser un estranger i somiar, On no tinc... res per triar. D’un trist passat, d’un cruel present, i sense futur, tant lluny de tot, tan espantat, m’han atrapat. I quin, sentit trobar al meu camí, perquè no som iguals.
3.
No vol aturar, Res que el faci sentir bé. Vol aprofitar, I sentir cada moment. El món es ple de sensacions, I ell creix buscant sempre raons, per viure, A un lloc inexistent, I dia a dia construeix, un mur de pedra transparent, On s’amaga i mira el món tranquil•lament. Mentre tothom viu plorant, Preocupats pel que tindràn, Ell vola lliure i escapa... somiant. Creu que tot es com tu vols, Que el món espera de tu, Que treguis el que tens dintre... si vols viure. Tot pot ser que sí, Ell capgira la raó. Sap trobar el camí, Quan tothom li diu que no. Inventa lleis per gobernar, Els sentiments que fan dubtar... i escapa, Quan res és veritat, Fa ràbia seure al seu costat, sabent que tot ho té guanyat, Perquè és lliure, fort, segur, sencill i estrany. Mentre tothom viu plorant, Preocupats pel que tindràn, Ell vola lliure i escapa... somiant. Creu que tot es com tu vols, Que el món espera de tu, Que treguis el que tens dintre... si vols viure.
4.
Omnipotent 03:56
Mai entendré, què mou aquest odi que ens empeny tan a baix, D’on traiem la ràbia per odiar tan fort, quin és l’esglaó que ens fa oposats, Parlo dels qui, fan ús del poder de decidir el destí. De persones innocents, que manegen com cadells. Guerres i morts, sols per un desig de ments sense pietat, Jugant amb les vides d’homes encegats, mentre ells s’ho miren d’amagat, Irracionals, sols els mou la força d’aniquilació, Sense pensar amb la raó, només en la destrucció. La història és sempre igual, i el joc, només té un final, I sempre hi surt perdent, la gent, enduts per la ment, de l’omnipotent, poder. Escoltem, les veus dels que ja no hi són, Que ens recordaran, El que és important. Rebutjem, ideals que ens fan diferents, Que ens dividiran, I aniquilaran. Han destrossat, tantes il•lusions per un petit regnat, Ple de repressió, de por i desigualtat, on només ells tenen llibertat, Però han acabat, com tantes vegades ells han actuat, L’ambició se’ls ha menjat. La història és sempre igual, i el joc, només té un final, I sempre hi surt perdent, la gent, enduts per la ment, de l’omnipotent, poder. Escoltem, les veus dels que ja no hi són, Que ens recordaran, El que és important. Rebutjem, ideals que ens fan diferents, Que ens dividiran, I aniquilaran.
5.
La tarda avança, i el diàleg entra en un punt càlid d’expressió, Amb paraules, fetes transparència, del que estimem de debò. Sense traços, dibuixem paratges on ningú mai ha arribat, Serem lliures, si el cor ens delata, l’instant por ser especial. La roba ens tapa la pell, però els mots que el temps desgrana, ens despullen la ment, i s’obren mil finestres, per on surten retalls, que lentament s’allotgen a les nostres mans, on esperen reposar. El temps passa, però ningú el vigila és el mitja per arribar, Mica en mica, més lluny cada estona, fins que avisi que ja es tard. Les pors surten, s’alcen com espurnes que mai més ens cremaran, I els desitjos, més profunds escapen entre la complicitat. I quedaran els records d’estones impregnades d’emocions, Que ens faran indulgents, i ajudaran a tirar endavant. I serem potser un xic més lliures si aprenem a confiar, Quan costi caminar, ens podem estirar de la mà, per continuar... La roba ens tapa la pell, però els mots que el temps desgrana, ens despullen la ment, i s’obren mil finestres, per on surten retalls, que lentament s’allotgen a les nostres mans, on esperen reposar.
6.
En un món que és perfecte, Posem odi, ràbia i dolor. On no hi ha res per sempre, Resistència, i por a tot. Desolació, quan després de tants anys, L'amor s'amaga ple d'enganys, Veure germans, que ja no es parlaran, Per voler més del que els pertany. Costa tant valorar, el que ja ens bé donat, Que sempre ho acabem espatllant... no viuràs... En un món que és perfecte, Posem odi, ràbia i dolor. On no hi ha res per sempre, Resistència, i por a tot. Perdre amistats, per un èxit temporal, I quedar-se sol sempre al final. Sense escoltar, només pensant en tu, malbaratar un bé comú. A qui volem mostrar, el que no podrem pagar, I que a poc a poc ens enfonsarà... no viuràs... En un món que és perfecte, Posem odi, ràbia i dolor. On no hi ha res per sempre, Resistència, i por a tot.
7.
Aina 03:24
Fràgil com la vida mires, al voltant, I la tendresa inunda, cada instant. Consciència que desperta, lentament, Res no et destorba ara, sents el moment. Tot es tant dolç, petit i suau, Tot es tant nou, i natural, Mana la sinceritat, al món de la fragilitat. Desigs que no podem fer, esperar, El temps amb tu s'amaga, i no sap on va. No et poden fer millor regal, Que compartir moments vitals, Tots ara en perfecta unió, pur instint de protecció. Avui surt un somriure, demà un nou gest, Moments que no s'obliden, quan tu hi ets... quan tu hi ets... Tot es tant dolç, petit i suau, Tot es tant nou, i natural, Mana la sinceritat, al món de la fragilitat. No et poden fer millor regal, Que compartir moments vitals, Tots ara en perfecta unió, pur instint de protecció.
8.
Els dies se’t van menjant i sense direcció, T’adones que no escrius el teu guió. Hi ha moments que has de parar si vols veure-hi més clar, I reviure aquells instants que et van marcar. Cercant pistes per poder trobar, Un camí que sols tu pots traçar... Cada pas més enllà, Cada encert portarà, Una pista amagada, Per saber què t’agrada, I poder continuar... La sort torna a llençar, I no ho pots evitar, Per guanyar la partida, L’actitud decidida, Res ja no et pot parar... Potser sí o potser no on és la intuïció, Anem mig adormits amb tanta raó. Decisions que et portaran, per llocs inexplorats, Fes créixer el teu talent a cada pas. Cercant pistes per poder trobar, Un camí que sols tu pots traçar... Cada pas més enllà, Cada encert portarà, Una pista amagada, Per saber què t’agrada, I poder continuar... La sort torna a llençar, I no ho pots evitar, Per guanyar la partida, L’actitud decidida, Res ja no et pot parar...
9.
Mals temps 03:44
Na, na… Un cel ple de núvols pot apagar, La llum que m’ajudava a avançar, Sinó desespero… el temps ja els allunyarà. Una pluja fina pot entelar, La meva mirada i res veuré clar, Sense por l’accepto… el sol ja l’assecarà. Na, na… Escalar muntanyes pot esgotar, Potser em costi més avançar, Tot el que puja... després torna a baixar. Un entorn difícil de respirar, Avui em volia quasi asfixiar, Aguanto l’aire… no em deixaré intoxicar. Deu mil tempestes veig arribar, Volcans al límit ja d’esclatar, Si em quedo al marge, puc veure’ls passar. Na, na… Els vents del Nord em congelaran, Corrents que amb força m’estiraran, Poso els peus a terra, ja no em poden tombar. Desil•lusions que avui m’ensorraran, Sense cap treva m’arrossegaran, A un abisme. Però hi ha un demà on tot segueix endavant, I nous camins se’ns dubte m’ompliran, D’optimisme.
10.
Cada gest 04:25
Cada gest. En un món on res s’esgota, He cregut que sempre hem de guanyar, Però cal veure més enllà, Les espurnes dels meus actes, Van cremant racons al meu entorn, Hi fan canvis en el món. I ara sóc aquell que plora, les ferides de la meva acció. En un món on tot esta interconnectat, (tot connectat) Vull tenir cura dels del meu costat, (al meu costat) Cap gest (*), en va (*), si puc, sumar. *Dins la cridòria, canviem la història. No em cal anar més lluny d’allà on sóc, (d’allà on sóc) Per ser aquell canvi que vull veure al món, (el canvi al món) Pensar (*), més enllà (*), per ajudar. *En tot el planeta, és ja la meta. Petits gestos amb consciencia, Tots en la mateixa direcció, Per pintar un nou horitzó. Cada dia tenir cura, D’on arribarà cada decisió,

about

Cançons que formaran part del primer disc de Núvol.

credits

released July 18, 2013

license

all rights reserved

tags

about

Núvol Bràfim, Spain

Els Núvol, s’han ajuntat per donar sortida a la producció musical de Xavier Llorach (ex-guitarrista dels Whiskyn’s). Fem Pop-Rock amb lletres en català.

contact / help

Contact Núvol

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Núvol, you may also like: